Feliç Any 2020(1)

A finals de l’any 2019, a principis de desembre, com ja fa uns anys, preparo les postals de Nadal i Any Nou.

 

L’any passat vaig fer unes postals petites. Vaig comprar segells, normals, i les vaig enviar. Em van faltar segells i vaig tornar a Correus. Un cop allà, ells, al veure les postals que jo volia enviar, em van dir que no anaven amb els segells que havia enviat les altres postals, que havien de ser segells especials perquè la postal era una mida especial. Petita, però especial.

Em van comentar que podria ser que alguna de les postals no arribés a lloc, que m’ho retornessin o que, inclús, es perdessin pel camí.

 

En definitiva, que podria ser perfectament que alguna de les postals mai arribés al seu destinatari.

 

Vaig pensar: “que sigui el què hagi de ser. Ara ja no hi puc fer res.”

 

I així va ser.

 

Hi ha postals que van arribar l’endemà, d’altres passats uns dies, d’altres no van arribar mai, i d’altres, avui 28 de juliol de 2020, m’he les han retornat.

 

Van passar els dies i va arribar cap d’any. El dia 1 de gener de 2020 vaig quedar amb una amiga per anar a caminar per la zona de Camprodon. Havíem de fer una ruta circular, d’uns 7 quilòmetres, fàcil, sense complicacions. Doncs bé, va acabar sent una ruta de 21 quilòmetres, amb trams sense cobertura, passant per camins on es podien acariciar les vaques, i jo dient en veu alta que quin inici de merda d’any estava tenint. Ens havíem perdut pel bosc.

 

Com podeu deduir, va acabar bé, però en aquell moment només pensava en que a partir del dia 2, tant debò tot anés bé.

 

Des de finals del 2019 ja se’m vaticinava “un any de merda”. I realment així està sent. No cal que us en doni detalls, perquè tots estem sota del mateix cel, vivint la mateixa merda.

 

Però, com sempre dic i penso, i realment crec, és de les coses negatives d’on se’n pot extreure més coses positives. I n’estic tan convençuda que dono les gràcies cada dia i cada nit per haver (sobre)viscut aquest any (no vull tornar a repetir, de merda).

 

Realment és dels anys que més coses he après. He après de les relacions, he après que tot ha de ser recíproc, he après que no es pot suposar mai, he après que el camí no ha de ser sempre pla, he après a viure el dia a dia (i realment ho he après ara), he après que no perquè estiguis rodejat de molta gent estàs acompanyat, he après a ser pacient, he après que no he de sortir a buscar res més enllà, perquè ho tinc davant dels nassos, he après que no m’agrada fer petons i abraçades des de lluny, he après a acceptar que hi ha persones que m’hagués agradat tenir a la meva vida, però elles no em volen a la seva, i no passa res. He après a aprendre... HE APRÈS A VIURE. A viure de veritat (i en seguiré aprenent, ja que de viure no se n’acaba mai d’aprendre del tot)

  

Buff, quin any de merda, oi?... i quantes coses he après (i totes les que em queden per aprendre)... No m’agradaria tornar a viure aquest any però sí que dono les gràcies d’haver-lo viscut tal i com l’he viscut.

 

Al teatre, desitjar-se “molta merda” és desitjar-se molt d’èxit. Així doncs, jo et desitjo MOLTA MERDA pel 2021. O per quan vulguis, la qüestió és que hi hagi merda, és a dir, èxit. I èxit vol dir FELICITAT. I sí, ja sé que iniciem el mes d’agost del 2020, però també he après a fer allò que em ve de gust en el moment en què em vingui de gust. I aquest moment és ara.

 

Així que MOLTA MERDA I MOLTA SALUT.

(bufa el meu desig per tu quan vulguis)

 

 

Feliç 2020(1)

Coral